En el si de dues famílies rurals catalanes que acumulaven anys de disputes i baralles per les terres, germina la llavor d’un nou amor entre l’hereu i la pubilla de cada casa que podria capgirar aquesta situació.

Malgrat tot, la pressió de la història familiar fa que els nostres protagonistes deixin escapar els anys sense dirigir-se poca cosa més que alguna llambregada vergonyosa que, irònicament, fa florir amb més força aquest sentiment que ni el distanciament pel servei militar de l’hereu o pel casament de la pubilla aconsegueixen fer minvar i que els acompanyarà en secret fins a la tardor de les seves vides.

. . .

De la dolça i cuidada unió de dos textos de la Víctor Català: “Ànimes Mudes” (1904) i el poemari “Lo Cant dels Mesos” (1901) neix aquesta joguina musical d’espectacle que dona vida als mots eternals de la Caterina Albert.